Agraïments

Vull agrair a les persones que m'he anat trobant pel camí i que cadascuna d'elles m'han ensenyat algunes peces, teixits i tècniques.

Al meu primer mestre que ja no està amb nosaltres Sr. Joan Viaplana que em va ensenyar estimar la cistelleria, el Sr. Agapito Soto que em va recopilar totes les peces de cistelleria i al meu altre mestre francès Mr. Bally al com m'ensenyo la tècnica francesa i estimar encara més la cistelleria. També agraeixo al Sr. Antonio Altimira que m'ensenyo com es feien les cadires de boga.

Un record especial de quan estudiï la cistelleria a França amb el professor Mr. Bally, el que va anar el meu company holandès de classe, Tonny Gerfen el qual va anar una gran ajuda durant la meva estada a França, l'estimava com jo la cistelleria-vannerie-basketwork.

Esment especial en l'apartat referent a la Tapisseria, al que va anar el meu company Toni Gassol que m'ensenyo l'altre ofici artesanal com és el de la tapisseria.

Ens ha deixat el nostre company artesà Ricard Lozano, amb el seu ofici de Llauner, i quan ens trobaven a les fires, feia uns pitos molt artesanals pels nens que passaven per la seva parada amb un disseny molt antic del seu avi. I trobarem a faltar el soroll dels seus xiulets.

Nos ha dejado nuestro compañero artesano Ricard Lozano, con su oficio de Hojalatero, y cuando nos encontrabamos en las ferias, hacía unos pitos muy artesanales para los niños que pasaban por su parada con un diseño muy antiguo de su abuelo. Y lo echaremos de menos el ruido de sus pitos.

A tots ells que em van ensenyar amb la seva especialitat de cadascun, avui els agraeixo molt el seu ensenyament encara que no estiguin amb nosaltres, perquè pel meu sempre estaran en el meu record.

Recordatori especial al nostre amic artesà Andrés Escobar, que va ser padrí de les meves noces. Andrés estimava el seu ofici de bufador de vidre i era tot un espectacle veure-ho treballar en les fires amb el bufador modelant i creant peces artesanals de vidre. Lamentablement ja no està amb nosaltres, i ho trobarem en falta en les fires d'artesania, i com el mateix ens deia érem "la seva altra família" artesana.

El nostre amic Jordi Coll González ja no està amb nosaltres, i per a mi era un gran amic i un gran artesà, l'últim “escluper” que quedava a Catalunya. Em va ensenyar que amb un tronc de pi sortia una sabata en forma d'esclop. Amb ell anàvem a les fires fent demostracions dels nostres oficis. En una d'elles varem anar "a totes les direccions" i vam arribar fins a Andorra. Ho recordaré sempre.

Nuestro amigo Jordi Coll González ya no está con nosotros, y para mí era un gran amigo y un gran artesano, el último "escluper" que quedaba en Cataluña. El me enseñó que con un tronco de pino salía un zapato en forma de zueco. Con él íbamos a las ferias haciendo demostraciones de nuestros oficios. En una de ellas fuimos "a todas las direcciones" y llegamos hasta Andorra. Lo recordaré siempre.

El meu amic del treball Àngel Domene Seguer, que ens ha deixat aquest estiu del 2009, que li encantava tot lo que era l’artesania i els oficis. En va ajudar i assessorar a posar la llum a una llampara molt especial en forma de dona per una exposició per la feina pel dia Internacional de la Dona. El recordaré sempre per la seva empenta que ell tenia pels oficis.

Mi amigo del trabajo Ángel Domene Seguer, que nos ha dejado este verano del 2009, que le encantaba todo lo que era la artesanía y los oficios. Me ayudó y me asesoró a poner la luz a una lámpara muy especial en forma de mujer para una exposición en el trabajo para el día Internacional de la Mujer. Lo recordaré siempre por su empuje que él tenía por los oficios.